I si te les toques?

Projecte d’exposició fotogràfica amb la prevenció del càncer de mama.

Jo era petita, crec que 13 anys, no recordo o no vull recordar....Vam anar a l’hospital amb el pare a veure a la mare. Estava ingressada, res important; entrar a quiròfan i treure una petita mostra per analitzar.

Vam entrar a l’habitació, ella estava al llit, trista. No recordo ben bé com va anar la situació però el que sí recordo és el que va dir la mare: “he entrado con dos pechos y salgo con uno”.

En aquell moment vaig entendre que tot s’havia trencat, tot s’havia tornat negre, res ja no seria igual.

Des d’aquell dia la relació entre els meus pares va ser diferent, ja no eren ells, ja no van tornar a ser parella. Ella feia culpable al pare del que va passar. Ell va fer cas a les indicacions del doctor sent la meva mare a quiròfan; hem obert i hem trobat el que no volíem trobar: el tumor, el càncer. El pare va prendre una decisió difícil però encertada.
Decisió que mai acceptarà la mare. Ella volia haver estat despertada i consultada.

Decisions difícils, canvis inesperats, no ser tu, t’han tret part del teu cos, ella volia decidir per ella, aprendre a viure amb allò, lluitar per allò, lluitar per ella, lluitar per les filles, lluitar, no deixar de lluitar...

Aquest va ser el primer motiu pel qual vaig decidir realitzar aquest projecte. Una idea al meu cap, vaig començar a escriure i reflectir la idea en unes pàgines on intento explicar el què i el perquè de la importància de la prevenció del càncer de mama. I, finalment, transformar aquestes pàgines en una exposició fotogràfica: I si te les toques?

Vaig fer partícips als meus amics i amigues amants de la fotografia per a que en la seva vessant més íntima, personal i social, tinguessin la oportunitat, mitjançant la fotografia, de conscienciar al major de nombre de persones possibles de la importància de l’auto exploració mamària.

I si te les toques? recull imatges de diferents persones, algunes d’elles que estan o han passat per aquest tràngol, on els protagonistes són els pits i amb la finalitat de transmetre, mitjançant les imatges, la importància de l’auto exploració com a prevenció del càncer de mama. Fotografies plenes de lluita, valentia, bravura, amor, preocupacions, problemes, llàgrimes, somriures, etc.

Les cicatrius no són una mutilació. Són una batalla guanyada.

Sí, es pot.

Sí, toca’t.

Sí, coneix el teu cos; sí, examina’t perquè el teu cos és una obra d’art.